I

Vull confitar-me
Entre els teus braços,
Impregnar-me de la
Teva dolçor.
Fondre´m a la teva
Boca.
Que es mesclin la teva sal.liva
Amb la meva sal.liva
En una total simbiosi.

EL SANTUARI

Pedra sobre pedra,
Va aixecar-se un santuari
On creixia dia a dia
La meva devoció per tu,
Com si fosses un àngel caigut
Per pròpia voluntat.

T´ adoraria,
Però prefereixo que els meus pecats
Siguin reconeguts com a tals
I no com a simples provocacions.

AQUEST SILENCI

Aquest silenci és amarg
Com aquella cullerada de fel
Que un pren sense voler.

Em fa tornar sorda
Davant els crits desesperats
De la meva ànima
Que intenta trobar la sortida
D´ un infern
Que mai no ha cercat.

LA MEVA COVARDIA

Escric a l´ aire el teu nom
Perquè ningú ho vegi.
Les seves lletres
Són com a virtuts noves
Que cal descobrir.

Encara que ets dins el meu cor,
I al meu cap.

La covardia no em deixa dir-te
Les paraules que em farien feliç.

Em dónes goig
Sols tocant-me amb les teves mans,
Que són tan fortes
Com l´ amor que sent per tu.

¡T´estim!
Voldria dir-ho ben fort
Perquè tothom ho sentís,
Enfrontant-me un cop més
A la meva covardia.